On vas Moshé?

L’angoixa del rellotger

A principis de la dècada dels 60, poc després que el Marroc obtingués la independència de França, milers de jueus marroquins comencen a emigrar en clandestinitat cap a Israel i altres països, com ara França, Estats Units i Canadà, sota la temor de una incertesa política al país, accentuada per la mort del rei Mohammed V.

El rellotger Shlomo, descendent d’una família jueva que es va traslladar ja fa moltes generacions, no esta gaire convençut en marxar a Israel, contrari a la seva dona i la seva filla, però serà en Mustapha qui es posarà al costat de en Shlomo. Ell serà la seva salvació pel seu desig i el de molts altres musulmans de la ciutat, que volen que hi haguí un bar per poder beure cerveses, cantar i ballar, per trobar-se on jugar partides d’escacs o cartes, mentre omplen les tardes amb converses sobre la quotidianitat dels amics, el veïns o del boca a boca que arriba de Rabat i Casablanca.

on-vas-moshe-escena-bar

El bar de la discòrdia és transformarà al llarg de la pel·lícula en una galeria de personatges que giren entorn de la figura complexa i a la vegada delicada de Shlomo, creant una realitat social que de vegades s’esdevé una caricatura dels interessos més personals, tant de Mustapha, com per les dues comunitats musulmanes. La que vol tancar el bar i està a favor de que els jueus marxin, i la que vol que el bar es mantinguí obert, preferint les relacions d’amistat i companyonatge que es generen al establiment, per sobre de les creences religioses.

Per mitja de la historia de Shlomo, es genera un punt de vista singular, i fins i tot còmic. D’un jueu marroquí que es resisteix a marxar, angoixat per veure’s obligat a sortir d’un país que considera el seu, on la diferencia entre musulmà i jueu no existeix entre amics que canten i beuen junts.

El somni de Sió

A Israel, la comunitat emigrant descobreix que les condicions d’acollida al país no son aquelles que es corresponien amb el somni sionista. Els jueus magrebins no son acceptats al igual que els provinents d’Europa, trobant-se en una situació on son tractats com a ciutadans de segona i ma d’obra de baix cost.

on-vas-moshe-escena-maleta

Rachel i Friha, la filla i la dona de Shlomo, pateixen les conseqüències d’aquesta injustícia a Israel. Rachel es casarà i marxarà a França, des de on escriu al seu pare demanant-li que es reuneixi amb ella.

El mirall del cinema

El director Hassan Benjelloum construeix una historia intimista sobre les relacions entre musulmans, jueus i cristians, on el vincle de relació es manifesta per mitja del sentiment cap la terra natal i d’amistat i similitud, per sobre de les diferencies religioses. De fet, el director troba una lloable combinació des d’un enfocament del gènere documental i la ficció dels fets reals, adaptant-se als esdeveniments històrics que van afectar a la societat marroquina just després de la seva independència.

El seu cinema reflexa els problemes que viu la societat marroquina d’una forma singular, tracta’n temes tant variats com els drets de la dona, el anys de plom o l’èxode dels jueus marroquins.

on-vas-moshe-cartell

Où vas-tu Moshé ?
Hassan Benjelloun
2007. 90 min.
Marroc / Canadà.
Àrab, francès (VOSC)

 

Fitxa artìstica
Simon Elbaz: Shlomo
Rim Chemaou: Rachel
Abdelkader Lotfi: Mustapha
Rabii El Kati: Hassan
Hassan Sqalli: Abdessamad
Ilham Loulidi: Friha
Abdeltif Benmama: Berbeqha
Fitxa tècnica
Guio: Hassan Benjelloun
Fotografia: Kamal Derkaoui
Muntatge: Aube Foglia
Musica original: Ned Bouhalassa
Direcció de producció: Rachida Saadi
Producció: Hassan Benjelloun, Andrew Noble, Anne-Marie Gélin

Premis
2007
Premi a la imatge i so. Festival Nacional de Tanger.
Premi a la realització. Cinema Marokkans Film Festival Rotterdam.
Premi a la imatge. Festival National du Film de Tanger.

Hassan Benjelloum

Director, guionista i productor nascut a Settat (Marroc) al 1950. Estudia medicina a Caen (França) i estableix una farmàcia a la seva ciutat natal, però la seva passió pel cinema el fa tornar a França per estudiar al Conservatorie Libre du Cinema Français (CLCF) de París. Entre 1976 i 1979 realitza reportatges i pel·lícules sobre medicina. Realitza el seu primer curtmetratge «A sens unique» al 1983, retornant al seu país on crea amb col·laboració amb altres cineastes marroquins la societat Film Maghreb. A partir del 1985 comença la seva producció de llargmetratges que composen la seva filmografia i que fa d’ell un dels més prolífics cineastes marroquins.

hassan-benjelloun
Filmografia
2009. Les oubliés de l’histoire
2007. Où vas-tu Moshé ?
2006. La lune rouge
2004. La chambre noire
2002. La pote
2001. Jugement d’une femme
2000. Les lèvres du silence
1998. Les Amis d’hier
1993. Yarit
1990. La Fête des autres